Desprès d’escoltar el debat al Ple de l’Ajuntament de Girona sobre l’aprovació provisional del Pla especial del Parc de les Pedreres, em pregunto quins són els “pactes tàcits” que en el seu dia alguns responsables municipals van acordar amb les persones que viuen a l’espai públic de la carena, i als quals es refereix la senyora Pia Bosch durant la seva intervenció al Ple. Possiblement, el seu contingut hagi impedit, durant anys, l’aprovació d’aquest Pla especial? Com és possible defensar, a aquestes alçades, que l’aprovació del planejament urbanístic ha de quedar supeditada a la conformitat de qui no té cap interès en preservar l’entorn natural on viu i prefereix els “pactes tàcits” a les normes escrites, objectives i transparents, per evitar el control de legalitat dels seus actes ? Per quina raó, a les Pedreres, els interessos d’una família determinada han de prevaldre sobre l’interès general que reclama la necessitat urgent de posar fre a la degradació progressiva que pateix l’espai? Per què cal demorar, un cop més, el compliment del mandat de protecció que des de l’any 2002 estableix el Pla general d’ordenació del municipi? Sincerament, no espero cap resposta dels representants polítics que van intervenir al Ple per defensar que no s’aprovés el Pla especial i que, a diferència d’altres membres del consistori gironí, van poder gaudir dels aplaudiments fàcils d’una part del públic assistent a la sala. Agradi o no, el futur de les Pedreres és el Pla especial i la seva execució posterior és, precisament, l’eina jurídica i imprescindible per portar a terme les previsions del planejament urbanístic i gestionar les diferents problemàtiques que conflueixen en un mateix àmbit territorial, tant a nivell social com mediambiental. Per tant, cal donar tot el suport necessari a l'equip que governi en el proper mandat i encoratjar-lo a treballar en aquesta línia, perquè el que està clar és que l'actual ha demostrat tenir la valentia i capacitat necessàries per defensar, sense por, l’aprovació provisional del Pla especial, i sobretot no cedir davant les pressions dels que exigeixen que es mantinguin els vells pactes acordats a esquenes i sense coneixement de la resta de ciutadans. Benvinguda sigui aquesta nova política municipal, més transparent, honesta i sòlida des del punt de vista jurídic. Sens dubte, el temps demostrarà que el Pla especial ha estat un bon instrument per obrir “nous camins” i recuperar els que s’hagin pogut perdre fins al moment, amb l’únic objectiu que, entre tots, puguem convertir les Pedreres de Girona en un dels Parcs urbans més singulars de Catalunya. Glòria Pons (veïna del barri de les Pedreres)