Les Pedreres. Cent vint obstacles

“Els hem comptat: tenim 120 obstacles a les voreres en uns 10 carrers no gaire llargs. Arbres, senyals, pals de fanal... La mobilitat és un dels problemes greus d’un barri amb un gran potencial de rutes de natura i patrimoni que volem recuperar i mantenir. Si fins ara ha estat ignorat, l’estem fent visible.”

Són joves i amb formació. I es nota. Tenen una empenta impressionant i calculen molt bé l’estratègia. Els fronts? Fonamentalment dos: la mobilitat i la seguretat viària, i la recuperació i el manteniment de l’espai natural de les Pedreres. L’Associació de Veïns de les Pedreres - Fora Muralla fa tres anys que va començar una carrera de fons. I ara en veu els primers resultats. Pilar Adroher n’és la presidenta.

“Fa tres anys que hi som. Feia uns 12 anys que el barri ja no tenia festa; això només serveix de referent per veure que l’Associació de Veïns havia anat perdent força. Calia una renovació, que ha coincidit amb la mateixa renovació que s’ha viscut al barri. És un barri petit, de pocs habitatges, sense blocs de pisos... La gent de tota la vida ha envellit i han quedat cases buides on han arribat famílies noves. Ara hi ha dues generacions: els de sempre i la gent jove que hi hem arribat fa uns anys. Ara, a cada carrer hi ha un cotxet de

mainada.”

“La reivindicació de les Pedreres és la mateixa de Associació de Veïns de les Pedreres-Fora Muralla sempre: la mobilitat. Aquest és un barri construït en alçada, a la muntanya, i amb un desnivell considerable. Els accessos no estan adequats però tampoc ho estan els carrers de traçat horitzontal. Els carrers ja són estrets per si mateixos i quan s’hi ha posat enllumenat o telefonia no s’ha fet bé. Tenim voreres de mig metre mentre que, per normativa, haurien de fer metre i mig. Quan es va fer l’última revisió de mobilitat, el barri es considerava com un barri dels afores i residencial, però de fet, està enganxat a la muralla i al centre. Els carrers han anat quedant com fa 50 anys. Ha passat el mateix a la resta de la ciutat? Cal planificar amb una previsió d’uns anys i anar carrer per carrer per resoldre-ho: fixar els prioritaris, que són els escolars, i anar seguint. El consistori ni tan sols té un projecte que esperi al calaix per quan hi hagi pressupost.”

Pilar Adroher va decidir actuar quan es va trobar caminant amb els seus fills petits al mig del carrer perquè la vorera estava ocupada. “Tenim una escola de primària sense accessos ni camins escolars adequats. Els pares vénen en cotxe, ocupen les voreres i els vianants no podem passar. Vaig pensar que havíem de fer alguna cosa. D’altra banda, a les Pedreres no som gaires veïns però, a causa dels serveis que tenim a prop, el barri concentra cada dia molta gent que ve amb cotxe. Ens hem convertit en una àrea de serveis de la ciutat, sobretot d’equipaments educatius. A la frontera del barri hi ha l’escola Annexa - Joan Puigbert, que és de doble línia; l’institut Jaume Vicens Vives, que té batxillerat nocturn i és un dels més grans de Girona; l’hotel Palau de Bellavista, i l’edifici de Sanitat. I si baixem més avall, tenim el Centre Cultural La Mercè, Càritas, la residència d’avis Maria Gay, la UNED i la UdG, que no són pròpiament al barri però, des que al Barri Vell el trànsit rodat es va tancar, els seus usuaris vénen a aparcar aquí. Si a les Pedreres hi vivim unes 500 persones, durant el dia n’hi vénen a milers. No som una urbanització a la muntanya sinó un barri viscut que, a més, s’ha convertit en un lloc de serveis de la ciutat.” Si bé la seguretat viària i la mobilitat són velles reivindicacions del barri, fa un parell d’anys que han optat per fer-les visibles d’una altra manera: fan taules rodones amb experts que arriben a convocar fins a 150 persones de públic. “Aquest barri té problemes que són d’interès general de la ciutat perquè afecten equipaments de serveis que són de tot Girona. Hem presentat documents i propostes, hem fet un mapa prioritzant els carrers més urgents, estem elaborant un estudi per instal·lar-hi escales mecàniques... però de moment encara no hi ha cap previsió.”

“El segon gran tema que ens preocupa és la zona no urbanitzada del barri, la part verda, el parc de les Pedreres. Un parc que té dos nuclis habitats: la Torre Gironella i la Torre Alfons XII. Com a parc, és un espai definit i aprovat pel consistori i presentat a la Generalitat amb el compromís de mantenir-lo com a pulmó de la ciutat. Té 150 hectàrees, tres vegades la Devesa, per entendre’ns. Amb natura, restes de patrimoni, molta flora i fauna, una mina d’aigua romana i molt bones vistes. Però sense un pla d’usos. La gent de Girona va a passejar a Sant Daniel i no ve a les Pedreres perquè hi ha una illa irregular enmig del parc: la Torre Alfons XII. Hi ha una barrera emocional que fa que els gironins no hi vinguin però la gent que hi viu, tot i que degrada força l’entorn, no és una comunitat agressiva. Tot i que va ser el mateix Ajuntament que ho va definir com a espai verd, no hi posa ordre. Més avall, rere les cases de les Pedreres, encara hi ha barraquisme (quatre fustes i quatre uralites); hi ha ocupes; hi ha abocadors il·legals, en el sentit que la gent de la ciutat hi ve a llençar coses... però el consistori no s’hi posa. Més complicat era el Carmel a Barcelona i es va resoldre. Aquest és i serà un dels nostres cavalls de batalla.” Una lluita que es concreta en projectes presentats al consistori, en noves rutes per a escolars, a recuperar camins i miradors, a organitzar la primera cursa de muntanya del parc de les Pedreres... i en una gran participació en tots els actes.

No tenen centre cívic ni cap espai per al barri. Però tenen idees i visió clara. I un bloc a Internet molt consultat. “A vegades dic que som una associació que pengem d’Internet.”

"Girona, 32 veus que fan ciutat"

Descarrega't aquest llibre