7 de nov. 2017

3 de nov. 2017

Girona suspèn el castell de focs de les Fires de Sant Narcís 2017 per la situació política

La decisió s'ha pres després de les detencions ahir de diversos membres del govern català.


Per tant, queda anul.lada la xocolatada popular del diumemge dia 5 de novembre que, com cada any, tenia lloc a la terrassa de l'hotel Palau de Bellavista 

ACTIVITAT ANUL.LADA






1 de nov. 2017

Les lluminàries porten el foc i la música medieval a les Pedreres

El Taller de Magnesia i els Berros de la Cort fan un espectacle de flames itinerants i música medieval balancejant en l´ambient. La proposta viatjava dels jardins de la Infància al de les Pedreres

03.11.2017 | 07:15

L´espectacle Lluminàries s´esta consolidant a les FiresDiversos centenars de persones van seguir dimecres al vespre aquest muntatge de música i foc que es desplaça des del Jardins de la Infància fins als Jardins de les Pedreres a ritme pausat. La proposta, feta pels grups Taller de Magnèsia i Els Berros de la Cort. Alguns dels components porten el foc a la mà i aquest esdevenia itinerant. Altres punts de foguera estaven escampats pel recorregut, il·luminant la muralla. S´anaven encent al pas d´una ruta de la llum itinerant acompanyada amb música d´arrels medievals.


A l´esplanada dels jardins de les Pedreres hi va haver l´espetacle final, amb desenes de punts de foc que feien diferents formes i que envoltaven de màgia a tots els espectadors que havien anat seguit l´espectacle des de la part baixa de la muralla fins a aquell punt. Molts no es van voler perdre l´oportunitat de tirasr fotoso gravant jugant amb la foscor, les flames i la música que semblava balancejar en l´ambient. Un petit castell de focs va servir per cloure la representació, que va durar aproximadament una hora.

31 d’oct. 2017



Parada del BICI-CRUCIS de Fires a la Guingueta dels Jardins de la Muralla. 

Una súper festa itinerant sobre rodes, birres i disfresses

25 d’ag. 2017

28 de juny 2017

21 de juny 2017

19 de juny 2017

La gran cisterna desconeguda de les Pedreres
A l'interior de la muntanya, quasi a sota del Pirulí, hi ha un dipòsit d'aigua del s. XVI que va servir a un convent dels caputxins i a un fort de defensa
Tapi Carreras | Girona 19.06.2017 | 07:05

·       
Corrent per la muntanya, fugint del nucli urbà i olorant la natura, hom pot arribar fins a les Pedreres. A l'extrem més cap al sud-est, ja amb vistes al cementiri vell, Montilivi, el Parc Científic, Vila-Roja i Font de la Pólvora es detecten unes ruïnes. Abans s'ha passat per un polvorí, més nou que l'històric, i pel Pirulí. Sota les restes d'aquesta construcció enderrocada s'hi aprecia un forat, com si fos l'entrada a una cova, cobert amb una reixa i un cadenat. Pocs són els qui hi han pogut entrar.
És la porta d'entrada a una enigmàtica cisterna del segle XVI que ha caigut pràcticament en l'oblit. «El forat és quasi tan gros com una Catedral», havia apuntat un afortunat que hi havia entrat i que posava la mels als llavis a aquest corredor. L'accés està tancat des de fa anys després de comprovar que hi entrava gent a dormir, s'hi feien pintades, s'hi bevia alcohol,s'hi drogaven i s'hi llançaven animals morts o motos. Es va netejar el primer any de mandat de Carles Puigdemont.
No hi ha cap punt d'il·luminació i per tant, és fosc, talment com una nit negra i sense estrelles. Només una llanterna permet posar el peu sense perill. Al forat s'hi baixa per un túnel en forma de rampa. A la part final hi ha una corda per facilitar el descens. El túnel ressegueix el lateral d'una enorme paret que respon al perímetre del dipòsit. La temperatura és d'almenys quinze graus més baixa que a l'exterior. Amb la calor d'aquests dies s'agraeix. Es detecten unes estalactites incipients. A les parets hi ha insectes que tan semblen una aranya com un mosquit gegant i que, amb l'ombra de la llum artificial, es transformen en monstres amb ulls brillants. El silenci només es trenca amb el ressò de les trepitjades.
Una porta misteriosa

Una petita cruïlla possibilita anar cap a un nou túnel d'evacuació a l'exterior, que ara s'ha obstaculitzat per impedir l'entrada d'objectes o éssers. A l'altre costat de cruïlla es pot continuar resseguint el perímetre de la cisterna que acaba abruptament a la meitat d'un dels murs laterals del dipòsit. Hi ha una paret, a l'estil d'una porta tapiada, que dona per finalitzat el misteriós recorregut al voltant de la cisterna. Es desconeix què hi pot haver darrere, si és que hi ha quelcom. Al costat, hi ha un foradet d'un metre d'alçada que permet entrar, de quatre grapes, ja a l'interior de la cisterna.
Una de les persones que ha entrat a l'indret per estudiar-lo és Jordi Pericot, un deliniant apassionat de la història de Girona. N'ha fet plànols després de medir la cisterna. Fa 10 metres de llarg i 12 metres d'ample. Són 120 metres quadrats que, amb una alçada de 6,4 metres permetria acumular 700 metres cúbics d'aigua, equivalents a uns 700.000 litres. La cisterna està construïda, ja en origen, amb quatre voltes gòtiques ogivals al centre que aguanten l'estructura perquè no cedeixi. L'aigua s'extreia des de dalt per un pou, ara inutilitzat amb formigó perquè ningú hi caigui.
Jordi Pericot ha analitzat multitud de llibres antics per obtenir detalls de la cisterna. Explica que un grup de l'ordre dels caputxins va aprofitar l'existència d'una petita ermita de principis del segle XV per establir-se a les Pedreres. Era l'any 1581. A poc a poc van engrandint l'edifici. Hi ha constància d'obres d'ampliació el 1584 i el 1587. En aquesta època, hi ha documents que esmenten la construcció de la cisterna d'aigua. Cap al 1650, va convertir-se en convent. Els caputxins van refugiar-se a Torre Gironella i a dins de les muralles de Girona als inicis de la Guerra de Successió. El 1733, el rei Felip V els donaria permís perquè fessin un nou convent a l'actual Museu d'Història. Era el 1762. També hi van construir una cisterna soterrada, més petita.
Els governants de l'època van veure que les Pedreres era un bon indret estratègic i el van convertir en un fort, poc abans del setge de Girona de la Guerra de Successió del 1711. Era el 1707. Si des del castell de Montjuïc es podia veure tot el nord, des del fort dels caputxins es podia divisar la zona sud, Montilivi i el camí de Sant Feliu. Des de meitat del s.XVII ja hi havia el fort del Condestable i el de la reina Anna i d'altres més petits, com el del Calvari, a la muntanya de la O, el de la Ciutat i el del Capítol.
El fort dels caputxins tenia uns 120 metres de llarg i uns 80 d'ample i ocupava una superfície de 8.500 metres quadrats amb quatre baluards i un hornabec d'uns 3.000 metres quadrats i un petit fossar amb un pont. El fort va estar actiu fins a la guerra napoleònica. Amb l'arribada dels francesos per la zona de Palau, en el primer setge (1808), el primer canó es va disparar des d'aquest fort. Durant el setge final dels francesos (1809), el fort era defensat per un batalló de voluntaris de Tarragona i el primer batalló de Miquelets de Manresa. Aquest fort, mai va ser capturat. Segons recull l'exalcalde Emili Grahit en les seves memòries, el fort tenia vuit canons i dos morters. Quan el 1814 les tropes franceses van abandonar la ciutat, ho van fer destruint totes les fortificacions, per si havien de tornar. Des d'aleshores, només hi ha restes escapades. Anys més tard, el 1924, a la zona s'hi va construir un segon polvorí no massa allunyat d'un de ja existent. I el 1992, el Pirulí.
Fa uns anys, l'Associació de Veïns de les Pedreres va aconseguir organitzar una visita guiada a la cisterna, en col·labotació del Museu d'Història i amb la recreació dels Amics de la Girona Napoleònica. La presidenta, Pilar Adroher, reivindica que aquesta cisterna i tot el patrimoni històric de la muntanya es recuperi i es pugui ensenyar als interessats. Recorda que des de fa molt anys, l'entitat veïnal reclama que s'acabi l'adequació d'una anella verda que permetria gaudir de la riquesa de la muntanya, amb la seva fauna i flora, i quan fos possible, entrar a les restes històriques.





1 de juny 2017

23 d’abr. 2017

6 de febr. 2017

4 de febr. 2017

Girona tanca l'acord per reallotjar les 37 famílies que viuen a les Pedreres

Els nascuts abans del 1965 es podran quedar a les cases actuals la resta de la seva vida · Altres podran triar entre anar a unes cases que es faran a prop de Torre Gironella, ubicar-se en un pis de lloguer social ja existent o rebre una indemnització

04.02.2017 | 10:08
Les cases de les Pedreres, construïdes fa sis dècades, ara hauran d´anar a terra 
L'Ajuntament de Girona aprovarà en el proper ple el Pacte Social de les Pedreres, un acord per reallotjar les 37 famílies que viuen en vivendes construïdes de forma il·legal en sòl públic des de fa uns seixanta anys. El consistori vol recuperar ara l'espai per renaturalitzar-lo i tirar endavant el Pla Especial de les Pedreres, però els veïns tenen drets adquirits després de sis dècades vivint en aquesta zona. Per això, l'Ajuntament els ofererirà quatre opcions per reallotjar-los, i cada família podrà escollir –i negociar amb el consistori– aquella que més li convingui. Aquest pacte ja compta amb el vistiplau de les famílies.
Després d'anys de negociacions, l'Ajuntament i les famílies, que inicialment es volien quedar a les cases i que se'ls regularitzés la situació, han arribat a un acord que planteja quatre opcions. En primer lloc, els nascuts abans de l'any 1965 i els seus cònjugues podran seguir vivint a la seva vivenda actual fins al final de la seva vida. En aquesta situació es troben sis unitats de convivència (ja siguin parelles o persones soles).
Una segona possibilitat per als veïns serà traslladar-se a unes cases unifamiliars que es construiran en un espai proper a Torre Gironella. Aquest terreny, que és municipal, primer s'haurà d'urbanitzar i a continuació les vivendes es finançaran a través d'una cooperativa o l'empresa municipal Vivendes de Girona. Els veïns podran viure-hi pagant un lloguer social i amb ajuts per a l'habitatge i, passats 30 anys, tindran l'opció de comprar la vivenda i convertir-se en propietaris. Aquesta opció dona resposta a una de les principals demandes dels veïns, que sempre han volgut viure a prop els uns dels altres i no allunyar-se de la zona on han viscut tota la seva vida. A l'espai reservat hi caben uns 30 habitatges
La tercera opció per a les famílies consistirà a ser reallotjades en habitatges socials que l'Ajuntament té disponibles a diferents punts de la ciutat. En aquest cas, les famílies tindran dret a una indemnització per les seves vivendes que es determinarà a partir d'una taxació que realitzarà el consistori. Aquesta opció no la tindran els que optin per anar a les cases de Torre Gironella, ja que en aquell cas s'haurà d'assumir el cost de la urbanització del terreny.
Finalment, la quarta possibilitat per a les famílies serà quedar-se només amb la indemnització per a la vivenda. Aquesta opció està pensada per si alguna família vol marxar a viure fora de Girona, tot i que el consistori preveu que no l'acabi escollint ningú.
Amb aquestes quatre opcions sobre la taula, cada família haurà d'escollir quina prefereix i tancar acords bilaterals amb l'Ajuntament. Un cop se sàpiga quanta gent opta per cada opció, el consistori tirarà endavant les diferents solucions, però no es preveu que sigui un procés ràpid. De fet, podria durar fins a vuit o deu anys.
La tinent d'alcalde i regidora de Serveis Socials, Sílvia Paneque, ha explicat que aquest pacte, que ja compta amb el vistiplau de les famílies i que s'aprovarà en el ple del dilluns 13 de febrer, permetrà a l'Ajuntament recuperar aquest espai per a la ciutat i renaturalitzar-lo, mentre que els veïns -unes 140 persones- tindran la tranquil·litat de comptar amb un marc legal que asseguri el seu rellotjament en bones condicions.
Paneque també s'ha reunit amb les associacions de veïns dels voltants, com la del barri de les Pedreres i la de Torre Gironella, per tal d'explicar-los com es portarà a terme tot el procés i garantir-los que també es faran millores en les seves zones. De fet, el pressupost de 2017 ja compta amb una partida de 20.000 euros per fer millores a Torre Gironella. Segons ha indicat Paneque, des d'ara mateix ja es poden fer petites intervencions en matèria de sostenibilitat a tot el voltant de les Pedreres. A més, també ha explicat que hi haurà un equip tècnic que treballarà a la zona per garantir una bona convivència a la zona. D'altra banda, l'Ajuntament també té previst destinar una parcel·la per als animals, com per exemple cavalls, que ara els veïns tenen als seus patis o a la zona del voltant.
El ple del dia 13, doncs, servirà per donar llum verd tant el Pacte Social com el Pla Especial de les Pedreres, que només està pendent de l'aprovació definitiva.

21 de gen. 2017