La pedra de Girona, tan pesant ella en la història antigua i bèl·lica, també tenia un protagonisme en la construcció moderna i pacífica fins ben entrat el segle XX. Les dades tècniques de la pedra de Girona la feien molt estimada. D'un temps ençà, per a treballs de certa envergadura, ja no "pesa" el d'abans. Coses de l'industrialització: va quedar ben clar amb la reforma última de la Rambla de la Llibertat, quan tota la pedra va venir de Sant Vicenç de Castellet.
El lloc d'extracció de la pedra de Girona s'anomena, senzillament, les Pedreres. Les previsions i realitzacions urbanístiques en general han vingut massa "de pujada". Al barri li ha passat de tot, com si aquell antic nom de Poble Sec ja fos un avís de mancances. N'hi ha que continuen, a jutjar per l'opinió pública veïnal.
De la primera desferra de les Pedreres n'és responsable la història bèl·lica d'aquesta ciutat. Els noms propis ressonen a guerra maleïda: Torre Gironella, quarter d'Alemanys, reducte de la Ciutat, fortí de la Reina Anna, i el de Caputxins i el del Conestable. Testimonis de cataclismes successius. I més tard el Ram de Guerra instal·la no un sinó dos polvorins a les Pedreres.
Una altra marca pel barri va ser la gran onada migratòria, que va portar-li una situació de gravetat social; segons informe de Francesc Ferrer i Gironès l'any 1967 hi ha 460 barraques amb 2.765 persones, repartides entre Torre Alfons XII, Villa Pietat i Torre Gironella. Eren anys de contrastos: el desordre d'un barri subdesenvolupat veu, a pocs metres, un barri residencial amb notables construccions,que progressaran fins a la fita de l'obertura d'un hotel qualificat.
Més dades, ara provinents del Pla General d'ordenació de Girona, aprovat el 1955. Inclou una previsió (somni): es desviaria la línia del tren fent-la travessar el barri de Palau, continuaria per Montilivi i després de creuar l'Onyar passaria per un túnel, per sota les Pedreres, i seguiria sortint pel barri de Pedret. I aquesta línia del tren tindria, en un tram, la construcció paral·lela d'una carretera, però en lloc d'anar per túnel per sota les Pedreres passaria com un cinturó de ronda, una circumval·lació per fora de les muralles. Deuria ser per compensar tanta "construcció" (avançada, per l'època) que els autors d'aquell Pla General 1955 també hi havien dissenyat alguna zona verda perquè, és clar, s'ha de fer tothom content. De contents, aleshores, els gironins no hi vàrem pas quedar. D'aquests projectes referits aquí mai no en vàrem veure res. Ara ens costa de creure, per exemple, que al peu de la torre Alfons XII hi circulés el trànsit de la N-II. Tanmateix, la variant de Sant Daniel queda més apartada. Consolem-nos, si és possible. Però més enllà de les realitats, el barri de les Pedreres fa la sensació de municipalment fa massa pujada, costa de fer-hi ascendir les decisions necessàries. Ara cal denunciar una degradació del sector proper a la torre de comunicacions del Pirulí. El mal estat afecta restes de barraques, com si aquelles pobres construccions d'ara fa cinquanta anys es resistissin a ser enterrades del tot, com un clam que recorda les dures etapes de l'estat del benestar que aleshores encara era molt lluny. Ara hi tenim una mena de bugada estesa al sol que mai no acaba d'eixugar-se. A les Pedreres, ara amb carreteres asfaltades i amb transport públic, però amb mancances en l'àmbit quotidià, encara hi ha un espai a la cresta de la muntanya que amb intel·ligència es podria convertir en un pulmó de Girona, un parc que faria felices moltes ciutats. Després dels plans anteriors seria bo conèixer què en pensa sobre les Pedreres l'Ajuntament d'aquesta ciutat. No val a dir que el barri fa massa pujada.
Jordi Dalmau
DIARI DE GIRONA
El lloc d'extracció de la pedra de Girona s'anomena, senzillament, les Pedreres. Les previsions i realitzacions urbanístiques en general han vingut massa "de pujada". Al barri li ha passat de tot, com si aquell antic nom de Poble Sec ja fos un avís de mancances. N'hi ha que continuen, a jutjar per l'opinió pública veïnal.
De la primera desferra de les Pedreres n'és responsable la història bèl·lica d'aquesta ciutat. Els noms propis ressonen a guerra maleïda: Torre Gironella, quarter d'Alemanys, reducte de la Ciutat, fortí de la Reina Anna, i el de Caputxins i el del Conestable. Testimonis de cataclismes successius. I més tard el Ram de Guerra instal·la no un sinó dos polvorins a les Pedreres.
Una altra marca pel barri va ser la gran onada migratòria, que va portar-li una situació de gravetat social; segons informe de Francesc Ferrer i Gironès l'any 1967 hi ha 460 barraques amb 2.765 persones, repartides entre Torre Alfons XII, Villa Pietat i Torre Gironella. Eren anys de contrastos: el desordre d'un barri subdesenvolupat veu, a pocs metres, un barri residencial amb notables construccions,que progressaran fins a la fita de l'obertura d'un hotel qualificat.
Més dades, ara provinents del Pla General d'ordenació de Girona, aprovat el 1955. Inclou una previsió (somni): es desviaria la línia del tren fent-la travessar el barri de Palau, continuaria per Montilivi i després de creuar l'Onyar passaria per un túnel, per sota les Pedreres, i seguiria sortint pel barri de Pedret. I aquesta línia del tren tindria, en un tram, la construcció paral·lela d'una carretera, però en lloc d'anar per túnel per sota les Pedreres passaria com un cinturó de ronda, una circumval·lació per fora de les muralles. Deuria ser per compensar tanta "construcció" (avançada, per l'època) que els autors d'aquell Pla General 1955 també hi havien dissenyat alguna zona verda perquè, és clar, s'ha de fer tothom content. De contents, aleshores, els gironins no hi vàrem pas quedar. D'aquests projectes referits aquí mai no en vàrem veure res. Ara ens costa de creure, per exemple, que al peu de la torre Alfons XII hi circulés el trànsit de la N-II. Tanmateix, la variant de Sant Daniel queda més apartada. Consolem-nos, si és possible. Però més enllà de les realitats, el barri de les Pedreres fa la sensació de municipalment fa massa pujada, costa de fer-hi ascendir les decisions necessàries. Ara cal denunciar una degradació del sector proper a la torre de comunicacions del Pirulí. El mal estat afecta restes de barraques, com si aquelles pobres construccions d'ara fa cinquanta anys es resistissin a ser enterrades del tot, com un clam que recorda les dures etapes de l'estat del benestar que aleshores encara era molt lluny. Ara hi tenim una mena de bugada estesa al sol que mai no acaba d'eixugar-se. A les Pedreres, ara amb carreteres asfaltades i amb transport públic, però amb mancances en l'àmbit quotidià, encara hi ha un espai a la cresta de la muntanya que amb intel·ligència es podria convertir en un pulmó de Girona, un parc que faria felices moltes ciutats. Després dels plans anteriors seria bo conèixer què en pensa sobre les Pedreres l'Ajuntament d'aquesta ciutat. No val a dir que el barri fa massa pujada.
Jordi Dalmau
DIARI DE GIRONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada