22 d’ag. 2010

Qué són Les Pedreres?

Abans de començar a redactar un pla sobre un futur parc en un lloc determinat, cal reflexionar sobre què és i com és l'indret assenyalat. Les Pedreres són moltes coses i en foren moltes més.

En primer lloc, les Pedreres són un indret d'interès geològic. Fa 300 milions d'anys, un enorme cataclisme va aixecar les Gavarres i va provocar la invasió del mar que va acumular sobre l'indret enormes quantitats de materials calissos. Entre aquests materials, hi havia milions d'animals marins, anomenats nummulits, que van quedar petrificats i més durs que la calissa que els envoltava. Aquest material resistent als fenòmens atmosfèrics és la famosa pedra de Girona. Durant segles ha estat explotada per a tot tipus de construccions i obres d'art. Els blocs ciclopis de la muralla republicana de Girona (segle I abans de Crist) ja procedien de les Pedreres.

En segon lloc, doncs, la muntanya de les Pedreres ha estat justament una pedrera que ha assortit de matèria primera edificis tan emblemàtics de la ciutat com la Catedral. Tant els esbornacs a la roca com encara algun petit obrador que hi queda són vestigis històrics d'un activitat noble i notable a la ciutat.

En tercer lloc, les Pedreres ha estat naturalment un enclavament militar de primer ordre: per les muralles, pels baluards i pels castells i fortificacions de la zona.

En quart lloc, és l'indret escollit per diverses famílies per fer-s'hi la seva casa, el seu xalet. Algunes d'aquestes construccions figuren a la Guia d'arquitectura de Girona: casa Unal (1930), casa i estudi en una Pedrera (2005), 6 habitatges socials fora muralla (1998), casa Fortià i casa Xifra (1975), casa Ginesta (1945). El fet d'estar situat uns quants metres pel damunt de la ciutat dels quatre rius, li dóna, de natural, un clima més saludable, més tranquil, més silenciós.

En cinquè lloc, i justament per aquest motiu, i a la recerca del sol, ha estat i és un lloc idíl·lic de passejades hivernals, tardorals i primaverals, de molts gironins i gironines. La Ferradura és un dels indrets més emblemàtics de la ciutat. Els crepuscles són aquí d'una bellesa tal que conviden a aplaudir.

En sisè lloc ha estat lloc d'arribada de milers de ciutadans d'Espanya a la recerca de feina i dignitat (1940-1970). El record de les duríssimes condicions que patiren aquests homes i aquestes dones en ser confinats als llocs més incivilitzats del terme (sense aigua, sense llum, sense carrers) ha quedat (ha de quedar) indestriablement unit a la història de les Pedreres i de la ciutat.

En setè lloc, és un punt de destinació de serveis emblemàtics de Girona: l'Institut Jaume Vices Vives (des del curs 1966-1967), Sanitat (des de 1945) i l'Escola Annexa-Joan Puigbert (abans Prat de la Riba, abans José antonio, abans Hogar Infantil Mare de Déu dels Àngels, des de 1945). En les darreres dècades ha hostatjat encara més serveis: la Torre de Comunicacions "El Pirulí", des de 1992 (skyline gironí de 112 metres, visible des de tot arreu, tant de dia com de nit amb balises d'alta intensitat a 55 i 112 metres), una infraestructura absolutament infrautilitzada; la Universitat (des de 1993 i fins 2009, progressivament ampliada amb el Rectorat, Lletres, la Biblioteca i Psicologia-Ciències de l'Educació). Des del 14 de desembre de 2005, hi ha ubicat l'hotel de cinc estrelles AC Palau de Bellavista.

En vuitè lloc, les Pedreres són un petit oasi vegetal i animal de la ciutat. Algunes rutes a peu situen el vianant ben a prop de la natura i a quatre passes del centre.

És evident que cal ordenar el caos imperant i que cal dignificar el barri: en alguns llocs, aparcament de rebotiga de la ciutat, lloc de trànsit i accidents; en altres, indret d'acampades, assentaments i okupacions il·legals; en altres, abocador incontrolat i niu de porqueria... I és evident que cal pensar un transport públic que ajudi els gironins a superar el desnivell. Si a la Devesa, que s'hi accedeix a peu pla, la gent hi va poc, a les Pedreres, encara hi anirà menys. Es podria pensar en unes escales mecàniques, un cremallera, un trenet turístic... Benvingut el Pla de les Pedreres i que hi hagi sort.

Jordi Vilamitjana
DIARI DE GIRONA