La fascinació morbosa per la dona barbuda, la nena sirena i les siameses ballarines van sostenir les barraques de fira durant la primera meitat del segle XX. Però si ens hem de refiar de les paraules de Salvador Sunyer, director de Temporada Alta, tampoc han canviat tant les coses: "Presentem aquest any dos freak shows, el dels germans Forman i el de The Tiger Lillies, i per ambdós ja tenim les entrades esgotades de fa dies".
Potser sí, que el públic mostra encara la mateixa mirada, entre esporuguida i amatent, als "monstres" que recorrien el món en carpes circenses. O com a mínim, així afirmen que els passa als germans Forman, creadors de l'Obludarium, que es va estrenar ahir en un peculiar espai ubicat als Jardins de Fora Muralla. Petr Forman, director del muntatge, explicava que la inspiració del xou remet a l'estètica ambulant dels primers circs, i als cabarets i night clubs dels anys 30 i 40. El punt de partida han estat doncs pel·lícules, fotografies i quadres d'aquella època que els van "enamorar", però amb la intenció d'anar molt més enllà: "No volem fer cabaret a l'ús, sinó que hem begut de totes aquestes influències per aconseguir un espectacle amb una personalitat pròpia, creant atmòsferes i imatges que connecten els personatges entre si".
I és que tot i que hi puguin aparèixer els números típics d'aquests circs, inconnexos l'un de l'altre, Obludarium va més enllà per tramar històries "lleugeres, subtils" entre la quinzena de "fenòmens" que habiten aquesta carpa. La intenció és, com explica Matej Forman (creador de l'espai escènic), "entrar dins l'ànima d'aquests monstres", mostrant-los "fràgils i sensibles" tot desvellant els seus secrets i sentiments. Són relacions de vegades amoroses o d'amistat, d'altres cops més dures, però que al capdavall són un reflex del que també passa fora dels límits protectors de l'escenari.
El jardí de les meravelles
Un dels grans atractius d'Obludarium, que en txec significa "casa de monstres", no és només el "com", sinó també l'"on". I és que els Jardins de Fora Muralla s'han vist invadits aquests dies per la troupe dels Forman Brothers Theatre, amb les seves caravanes, roulottes i els més prosaics lavabos mòbils. Tots orbiten al voltant d'una carpa que remet a pobles polsosos de l'Amèrica dels anys 20, a l'interior de la qual es poden veure les majors meravelles i enfrontar-nos a algunes de les nostres grans pors.
Segons Petr Forman, espai i espectacle van ser de bon principi els dos eixos d'Obludarium, "creixent alhora" en tant que desenvolupar-ne un implicava el creixement de l'altre. En aquesta peculiar vida a l'aire lliure, valoren arribar a una ciutat i poder copsar la sorpresa i la curiositat que giren entorn a la construcció d'aquesta petita carpa, amb capacitat per a unes 120 persones. "Volem atreure la gent, que no tinguin por d'entrar", explicava Petr Forman.
Va ser ara fa tres anys quan va néixer aquest fill potser deforme i no gaire bonic canònicament, però ple de tendresa i meravella. Des de llavors els Forman han viscut a la carretera que tant els apassiona, i, com expliquen, s'han tornat "una mica més freaks cada dia". Tot Europa ha pogut veure els destins tristos i commovedors dels seus habitants, i des d'ahir i durant cinc nits més en té l'oportunitat Girona, malauradament (per a qui no les tingui ja) sense més localitats a la vista. Segurament sí que tenia raó Sunyer en dir que ens continua fascinant l'estrany, la raresa.
Marta Pallarés
DIARI DE GIRONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada