Les barraques a les Pedreres tenen caducitat
El pla especial dóna un termini de vuit anys per trobar habitatge alternatiu a les 139 persones que viuen en edificacions il·legals
Una primera memòria quantifica en 332.000 euros el reallotjament de les famílies
Notícies de ...
El pla especial de les Pedreres de Girona situa en un termini de vuit anys el temps perquè quedi resolt el reallotjament de les edificacions il·legals que hi ha a la carena de la muntanya que permetrà l'enderroc i la integració de la zona en al nou parc natural que es conformarà.
El pla especial es va aprovar de manera inicial en l'últim ple i també fa una primera estimació del cost que comportarà aquesta operació social i urbanística, que s'acostaria als 333.000 euros. El regidor d'Urbanisme, Carles Ribas, puntualitza que els terminis i els costos que consten en el pla especial “són merament orientatius”. En tot cas, el govern prioritza “asseure's amb tots i cadascun dels veïns per signar un conveni d'acord que expliciti la voluntat de buscar una solució consensuada”. El document que se signaria ja permetria les primeres intervencions d'enderroc de les edificacions que ja no estan habitades o les que s'utilitzen de manera esporàdica. El treball de camp realitzat al 2012 indica que en l'actualitat hi ha 41 habitatges i hi viuen 139 persones. Això suposa que en l'última dècada s'han fet set habitatges il·legals més, un fet que ara el govern municipal vol controlar i evitar més construccions.
Cal tenir en compte que l'ocupació d'aquesta franja de titularitat pública es remunta en alguns casos a fa més de cinquanta anys. De la quarantena d'habitatges, se n'han detectat 13 en un estat regular o deficient i quatre en mal estat o com a infrahabitatge. Ribas explica que com a segon element caldrà reubicar les explotacions ramaderes que hi ha i permetre així recuperar aquests espais. En concret, s'han quantificat fins a deu construccions que s'usen com a cobert, garatges, magatzem o tancat per a cavalls.
Molt jove i sense feina
El treball de camp dels tècnics municipals ha permès detectar que en línies generals es tracta d'una població molt jove, com ho demostra que un 60% tenen menys de 35 anys. Una altra dada preocupant és que dels habitants d'aquestes construccions il·legals n'hi ha un 68% que no treballen, quan la mitjana a la ciutat és del 14%. Paral·lelament, de l'anàlisi de la població d'aquest espai també se n'extreu que el 74% no tenen estudis.
Fins a 438 edificacions
L'any 1957 hi havia 129 barraques que en deu anys van passar a 438 edificacions i entre Torre Gironella i Alfons XII es calcula que hi havia unes 1.650 persones. El pla valora positivament el procés urbanístic que es va fer a Torre Gironella amb les edificacions existents.
LES XIFRES
438
edificacions
hi va arribar a haver en aquest sector al final de la dècada dels anys 60 i unes 1.650 persones.
332.750
euros
és el cost estimatiu que podria tenir el procés de reallotjament, enderroc i neteja de tot el sector.
‘PIRULÍ'
La inversió en el nou parc s'acostaria als 1,6 milions
A banda de l'element social, la principal actuació del pla especial és la recuperació de l'espai natural. En concret, el pla especial quantifica en 90 hectàrees la superfície que tindria el parc de les Pedreres, un espai que suposaria doblar amb escreix la superfície de la Devesa. La valoració econòmica que suposaria l'adequació de camins i l'expropiació de 26 finques situa el cost en prop dels 1,6 milions d'euros. El pla especial indica que el gran parc de les Pedreres estaria dividit en quatre parc més petits que serien el parc de la torre Alfons XII, el parc de les Pedreres del Palco dels Sastres, el parc dels Caputxins i el parc dels Prats de la Muralla. Els terminis d'actuació són molt variables, ja que en algun cas es calcula que amb un any es podria executar, mentre que en altres casos la grandària de l'espai i la major actuació es preveu en dotze anys.
La torre de Telefónica podria ser un mirador
El popular pirulí de Girona podria convertir-se en una gran mirador sobre la ciutat. El pla especial considera que la torre de telecomunicació de Telefónica podria tenir una nova utilitat turística. El regidor d'Urbanisme, Carles Ribas, assenyala que això “cal treballar-ho amb Telefónica, que n'és la propietària”. La realitat és que aquesta torre, de 110 metres d'alçada, podria ser una nova icona turística i una opció més per als visitants a la ciutat. En alguns casos, també es considera que seria bo estudiar si seria viable econòmicament una explotació de bar o restaurant en aquesta infraestructura.
ESPAI NATURAL
S'apunta la idea de fer un auditori a l'aire lliure
Un dels elements importants que ha de recuperar el pla especial són les múltiples pedreres que hi ha en aquest entorn natural. Ha de servir per fer-hi rutes turístiques i pedagògiques per explicar d'on sortia la pedra amb què es va fer la Girona monumental. El pla especial apunta la idea que en alguna d'aquestes pedreres s'hi pugui situar un auditori a l'aire lliure. Un dels principals objectius és que aquest parc tan proper a la zona urbana es connecti bé amb múltiples recorreguts i s'hi pugui arribar a peu i amb bici per gaudir d'un espai natural que és bàsic per la connexió de l'anella verda i suposa l'entrada cap a les Gavarres. S'alerta de l'alt cost de manteniment que tindria el parc, ja que un 40% ja són espais de titularitat pública. També és cabdal recuperar les antigues edificacions de defensa de la ciutat.
Publicat a
- El Punt Avui. Comarques Gironines 28-11-2013 Pàgina 2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada