PEDRA PICADA
20.02.2014 | 07:24
JORDI DALMAU Ales pedreres de Girona ja es feien extraccions abans i tot dels inicis històrics de la ciutat. La nostra pedra seria, doncs, una singular precursora o avançada de la fundació. La roca calcària, amb la seva resistència ben representativa a una pressió de 1.600 quilos per centímetre quadrat, estaria preparada per deixar-se picar bé i contribuir a l'edificació. Però no es pot dir que la coneguda amb el nom de pedra de Girona tingués l'exclusiva de la construcció a l'àmbit ciutadà. Quan l'arquitecte Puig i Cadafalch va observar detingudament el monestir de Sant Pere de Galligants, de Girona, va trobar-hi lava volcànica d'Olot, concretament a la cornisa de la portalada. Alguna làpida il·lustre d'Empúries és de pedra de Girona. La pedra de la porta Rufina, a la plaça de Sant Domènec, de Girona, procedeix de Domeny. Les pedres tenen una clara vocació d'universalitat, com si ignoressin alegrement les dificultats del seu transport. Poden pelegrinar pel món, els materials, però no es deslliguen mai del seu nom original: Carrara, Sant Vicenç de Castellet, Banyoles, Girona i molts més noms etiqueten un resum de densitats, porositats, reistències i colors.
Als poetes els plau de fixar-se en els infantaments que de la pedra en fa la pròpia natura. Camil Geis ho veu així: "Carrers, palaus, llambordes i muralles, tot t'ho donaren unes grans pedreres nades al cor d'unes muntanyes nues". Pere Bech veu que "oberta al sol que neix, la pedrera, sucosa de llum, té colors d'entranya". Són els colors que els gironins hem vist, des de la nostra infància, com omplien càlidament el barri de la pedra picada per excel.lència, les Pedreres.
A la riba dreta de l'Onyar i enfilant-se per la banda de llevant, com vigilant la ciutat, les Pedreres és el barri símbol de l'acolliment, a jutjar per la diversitat d'ubicacions que aquí han trobat recés i espai d'assentament. Fent honor al seu nom, el primer beneficiari natural era el treball de la pedra, vertader patrimoni natural de la ciutat; després, en la urbanització del barri hi ha hagut una gran diversitat: un forn de calç, un centre de sanitat, uns altres educatius, uns poblaments de barraques suburbials, una urbanització de categoria, un hotel de moltes estrelles, un magatzem de ferralla marginal, una torre de comunicacions, i alguna cosa més; de tot, menys uns bons accessos que, en bona lògica, hauria d'haver estat el primer de construir-se-hi. Més antiguament el barri de les Pedreres va ser protagonista de la gran història bèl·lica amb noms de ressonància militar com els fortins del Calvari, Condestable, Caputxins i Reina Anna, i en el record de molts gironins hi ha dos polvorins que es varen anar jubilant, desmantellant-se físicament ells mateixos, quan a Girona ja no se sentia tan forta la maleïda fressa de sabres.
Ara ens agradaria sentir fressa de plànols, de projectes més esperançats que els dels últims anys. Un hotel ha fet obrir l'ull a més d'un. Cal desitjar el millor pel barri. I ara que hi som posats no oblidéssim pas la presència de les diverses pedreres obertes que -repetim- continuen essent patrimoni natural de la ciutat i que cal valorar. Són vàries les pedreres que ja no s'exploten industrialment, que ja no presenten "els colors d'entranya" perquè el temps i la vegetació espontània han amagat "el cor d'unes muntanyes nues". Podríem reflexionar que serien llocs de recolliment molt adients per dissenyar-hi un petit auditori públic. Hi ha grans referències de realitzacions semblants. La conversió d'una pedrera en auditori públic, a sol i serena, tindria el valor d'una valuosa i noble recuperació d'un patrimoni natural de Girona, la millor credencial de la pedra picada a casa.
Als poetes els plau de fixar-se en els infantaments que de la pedra en fa la pròpia natura. Camil Geis ho veu així: "Carrers, palaus, llambordes i muralles, tot t'ho donaren unes grans pedreres nades al cor d'unes muntanyes nues". Pere Bech veu que "oberta al sol que neix, la pedrera, sucosa de llum, té colors d'entranya". Són els colors que els gironins hem vist, des de la nostra infància, com omplien càlidament el barri de la pedra picada per excel.lència, les Pedreres.
A la riba dreta de l'Onyar i enfilant-se per la banda de llevant, com vigilant la ciutat, les Pedreres és el barri símbol de l'acolliment, a jutjar per la diversitat d'ubicacions que aquí han trobat recés i espai d'assentament. Fent honor al seu nom, el primer beneficiari natural era el treball de la pedra, vertader patrimoni natural de la ciutat; després, en la urbanització del barri hi ha hagut una gran diversitat: un forn de calç, un centre de sanitat, uns altres educatius, uns poblaments de barraques suburbials, una urbanització de categoria, un hotel de moltes estrelles, un magatzem de ferralla marginal, una torre de comunicacions, i alguna cosa més; de tot, menys uns bons accessos que, en bona lògica, hauria d'haver estat el primer de construir-se-hi. Més antiguament el barri de les Pedreres va ser protagonista de la gran història bèl·lica amb noms de ressonància militar com els fortins del Calvari, Condestable, Caputxins i Reina Anna, i en el record de molts gironins hi ha dos polvorins que es varen anar jubilant, desmantellant-se físicament ells mateixos, quan a Girona ja no se sentia tan forta la maleïda fressa de sabres.
Ara ens agradaria sentir fressa de plànols, de projectes més esperançats que els dels últims anys. Un hotel ha fet obrir l'ull a més d'un. Cal desitjar el millor pel barri. I ara que hi som posats no oblidéssim pas la presència de les diverses pedreres obertes que -repetim- continuen essent patrimoni natural de la ciutat i que cal valorar. Són vàries les pedreres que ja no s'exploten industrialment, que ja no presenten "els colors d'entranya" perquè el temps i la vegetació espontània han amagat "el cor d'unes muntanyes nues". Podríem reflexionar que serien llocs de recolliment molt adients per dissenyar-hi un petit auditori públic. Hi ha grans referències de realitzacions semblants. La conversió d'una pedrera en auditori públic, a sol i serena, tindria el valor d'una valuosa i noble recuperació d'un patrimoni natural de Girona, la millor credencial de la pedra picada a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada