L’endemà de l’incendi, la visió de la muntanya de les Pedreres és desoladora. La vessant que connecta amb l’espai natural de les Gavarres, des del cementiri fins al barri de Torre Gironella, tota ella s’ha cremat. Costa creure que la única causa d’un incendi d’aquestes dimensions, més de 30 hectàrees tant properes a la ciutat, són una o dues burilles. Per tant, és important que la investigació que s’està portant terme en aquests moments vagi més enllà i expliqui clarament quins han estat els factors que han causat l’incendi i han contribuït a la ràpida propagació del foc cap a zones habitades i, sobretot, quines són les mesures que cal adoptar a partir d’ara per tal que no es cremi l’altra vessant de la muntanya, les Gavarres i Sant Daniel, sinó no haurem après res de res. Els veïns que coneixen la zona afectada diuen que la muntanya està plena de deixalles però alguns d’ells hi segueixen abocant residus i els voltants dels habitatges són magatzems a l’aire lliure d’andròmines de la més variada índole. És ben cert que l’incendi ha cremat la vegetació on s’han anat acumulant, i amagant, any darrera any un munt de deixalles d’origen divers: ferralla, fusta, bidons, vidre, vehicles desballestats, restes de construcció i materials inflamables de tots tipus, només cal anar-hi i veure-ho. L’incendi també ha posat de manifest la extrema vulnerabilitat i precarietat dels habitatges afectats, fruit d’anys d’abandonament d’una zona que viu d’esquenes a la ciutat. A aquestes alçades, ningú pot negar que la neteja de la muntanya és una pas necessari i imprescindible per prevenir més incendis a les Pedreres. L’Ajuntament ha de posar tots els mitjans que calguin, propis o d’altres administracions, tenint en compte, a més, que la majoria dels terrenys que s’han cremat són de titularitat municipal, per la qual cosa no pot obviar la seva responsabilitat. També ha d’exigir als propietaris de finques particulars que compleixin els seus deures legals de neteja i conservació, sense concessions, perquè el que està en joc és la seguretat de bens i persones. I finalment s’ha d’insistir, un cop més, en la necessitat que s’aprovi definitivament el Pla especial de les Pedreres, document que preveu una franja de protecció lliure de vegetació de 25 metres d’amplada al voltant dels habitatges que confronten directament amb la zona forestal i que, malgrat la oposició inicial d’alguns grups municipals per la complexitat del tema social, és, a hores d’ara, l’únic instrument de què disposa l’Ajuntament de Girona per dignificar aquesta part de la ciutat.