de barraques i xalets
21.11.2013 | 07:20
JORDI VILAMITJANA De tant en tant, hi ha algun polític o alguna organització política que s'interessa pels terrenys dels turons que envolten Girona. I sempre, sempre, es despenja amb alguna idea constructiva o urbanitzadora al cap. Per si el lector no cau en els pujols circumdants, recordi: el Puig d'en Roca, Montjuïc, Torre Gironella, les Pedreres-Pirulí i Palau.
Aquests dies, amb aquella aparent innocència i bona fe que tan bé sap mostrar CiU, un regidor s'ha interessat per un clàssic orogràfic local: les Pedreres Altes (el Pirulí). Ha deixat anar que són terrenys públics, que hi viu un centenar de persones en una trentena d'edificacions il·legals, que cases i persones hauran de marxar i que en el seu lloc, entre rutes i serveis, "ja ho moblarem al nostre albir". Res de nou sota el sol, perquè en aquesta mateixa línia ja van treballar-hi alcaldes i regidors anteriors. El que és notícia és la recurrència política independentment del color i de les sigles.
El que fa que ningú no se'n fiï és el panorama present als altres turons, producte de l'especulació i el sectarisme. Descartat el Puig d'en Roca, que ha esdevingut el pujol dels serveis (geriatria i hospici); i tret el cas de Torre Gironella, on un reducte d'invencibles i tossuts obrers viuen feliçment i resistint, la resta de cims i turons han esdevingut privilegiats terrenys en què han aixecat llurs xalets els rics més rics del rodal: Palau i Montjuïc. Des de Montilivi Alt fins a Torres de Palau, el mostrari de cases, xalets i torres és espectacular. Montjuïc és l'altre pol de riquesa arquitectònica, paisatgista i visual.
Centrem-nos a Montjuïc, el precedent més semblant al que podria passar a les Pedreres Altes. Els qui no vam néixer ahir recordem perfectament les 800 barraques i les 5.000 persones que entre els anys 1940 i 1971 van malviure a redós del castell. I recordem, perfectíssimament, com els van fer fora, i com en el seu lloc, Arpa i Villalonga van promoure-hi un indret per a rics i molt rics. Aquells immigrants hi van trobar refugi perquè eren terrenys de l'exèrcit que ningú no valorava. Un dia s'hi va enfilar algun d'aquests factòtums que dirigeix la ciutat des de l'ombra i va veure que del Montseny a les Alberes el panorama era superb, massa superb per als ulls dels pobres, i els en van fer fora. Pim, pam.
A cap gironí amb dos dits de front se li escapa el que passa a les Pedreres Altes. Des del Pirulí les vistes són excepcionals, oi tant que sí, i són ben cobejables pels qui tenen més pistrincs que amor a la natura, però, a més a més, a cap dels xalets i hotels de les Pedreres Baixes no els agrada tenir per sobre seu l'agrupament humanoanimal, tipus campi-qui-pugui, que ara mateix hi regna i governa. Aquesta és l'autèntica maniobra. Que els obrers hi passegin algun dia cercant fonoll, se'ls en repempimfla.
En allò que més enganyen és dient que no quedarà ningú desatès. Recordem la història, altra vegada. Als desallotjats de Montjuïc, els van dur als infames Albergues Provisionals; als dels Albergues Río, a barris marginals; als de Torre Alfons XII i Torre Gironella, a barris perifèrics...
Si els ve de gust, per completar aquest article, facin una visita aèria a les zones que s'esmenten en aquest article, amb l'ordinador i el Google Maps (opció satèl·lit); comptin piscines, xalets i barraques i es facin una composició de lloc. És interessant.
Aquests dies, amb aquella aparent innocència i bona fe que tan bé sap mostrar CiU, un regidor s'ha interessat per un clàssic orogràfic local: les Pedreres Altes (el Pirulí). Ha deixat anar que són terrenys públics, que hi viu un centenar de persones en una trentena d'edificacions il·legals, que cases i persones hauran de marxar i que en el seu lloc, entre rutes i serveis, "ja ho moblarem al nostre albir". Res de nou sota el sol, perquè en aquesta mateixa línia ja van treballar-hi alcaldes i regidors anteriors. El que és notícia és la recurrència política independentment del color i de les sigles.
El que fa que ningú no se'n fiï és el panorama present als altres turons, producte de l'especulació i el sectarisme. Descartat el Puig d'en Roca, que ha esdevingut el pujol dels serveis (geriatria i hospici); i tret el cas de Torre Gironella, on un reducte d'invencibles i tossuts obrers viuen feliçment i resistint, la resta de cims i turons han esdevingut privilegiats terrenys en què han aixecat llurs xalets els rics més rics del rodal: Palau i Montjuïc. Des de Montilivi Alt fins a Torres de Palau, el mostrari de cases, xalets i torres és espectacular. Montjuïc és l'altre pol de riquesa arquitectònica, paisatgista i visual.
Centrem-nos a Montjuïc, el precedent més semblant al que podria passar a les Pedreres Altes. Els qui no vam néixer ahir recordem perfectament les 800 barraques i les 5.000 persones que entre els anys 1940 i 1971 van malviure a redós del castell. I recordem, perfectíssimament, com els van fer fora, i com en el seu lloc, Arpa i Villalonga van promoure-hi un indret per a rics i molt rics. Aquells immigrants hi van trobar refugi perquè eren terrenys de l'exèrcit que ningú no valorava. Un dia s'hi va enfilar algun d'aquests factòtums que dirigeix la ciutat des de l'ombra i va veure que del Montseny a les Alberes el panorama era superb, massa superb per als ulls dels pobres, i els en van fer fora. Pim, pam.
A cap gironí amb dos dits de front se li escapa el que passa a les Pedreres Altes. Des del Pirulí les vistes són excepcionals, oi tant que sí, i són ben cobejables pels qui tenen més pistrincs que amor a la natura, però, a més a més, a cap dels xalets i hotels de les Pedreres Baixes no els agrada tenir per sobre seu l'agrupament humanoanimal, tipus campi-qui-pugui, que ara mateix hi regna i governa. Aquesta és l'autèntica maniobra. Que els obrers hi passegin algun dia cercant fonoll, se'ls en repempimfla.
En allò que més enganyen és dient que no quedarà ningú desatès. Recordem la història, altra vegada. Als desallotjats de Montjuïc, els van dur als infames Albergues Provisionals; als dels Albergues Río, a barris marginals; als de Torre Alfons XII i Torre Gironella, a barris perifèrics...
Si els ve de gust, per completar aquest article, facin una visita aèria a les zones que s'esmenten en aquest article, amb l'ordinador i el Google Maps (opció satèl·lit); comptin piscines, xalets i barraques i es facin una composició de lloc. És interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada