Ocells del barri

La puput

Nom científic: Upupa epops. Família: Upúpids. Descripció: Ocell d'uns 28 cm de llarg. És de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre. El bec és prim, corbat i llarg. Té una cresta que pot obrir i tancar, amb les puntes negres. El seu cant és molt fàcil d'identificar, ja que fa "pu-pu-put". Alimentació: Menja llagostos, formigues, grills, erugues, aranyes, cucs de terra i larves d'insectes. Reproducció: Fa el niu en forats d'arbres vells o en cases enrunades. La femella pon 5-7 ous i els incuba durant uns 16-19 dies. Els pollets comencen a volar al cap d'unes 4 setmanes. Hàbitat: Viu en zones obertes, horts i boscos. Costums: Acostuma a menjar a terra, caminant tranquil·lament d'un lloc a l'altre mentre va picotejant. Altres informacions: A la tardor emigra i se'n va cap a l'Àfrica, retornant al febrer següent.

Cant So extret de Suoni & Canti degli uccelli d'Europa, cortesia d'Alberto Masi

La cotxa fumada

Nom científic: Phoenicurus ochruros. Família: Túrdits. Descripció: Ocell que fa uns 14 cm de llarg. El mascle és de color negrós i la femella és de color marronós gris fosc. La cua és vermellosa, com oxidada. El bec i les potes també són foscos. Alimentació: Menja insectes, aranyes, fruits i llavors. Reproducció: Fa el niu en escletxes rocoses o forats d'edificis vells. El niu està fet amb herba i molsa i petites arrels. La femella pon 4-6 ous de color blanc. Els ous són incubats per la femella durant uns 12 dies; després neixen els pollets que marxen del niu al cap d'uns 18 dies. Fa 2 o 3 cries cada any. Hàbitat: Viu en zones pedregoses i penya-segats, però també prop de pobles i zones amb edificis en runes. Costums: Vola amb rapidesa. Quan està parat mou constantment la cua. Altres informacions: Viu uns 5 anys.

Cant So extret de Suoni & Canti degli uccelli d'Europa, cortesia d'Alberto Masi

El pardal

Nom científic: Passer domesticus. Família: Passèrids. Descripció: Ocell molt comú que fa uns 14 cm de llarg. És de color marró pel dors i les ales; el pit i els laterals del cap són gris clar. El mascle té una taca negra a la part superior del pit que el fa clarament identificable. La femella no té aquesta taca. Alimentació: Menja llavors, fruita, insectes, pa. Reproducció: Fa el niu en forats i escletxes de les cases; també sota les teules de les teulades i en arbres dels jardins. El niu està fet amb herba, trossos de roba, llana, papers, etc. La femella pon 4-5 ous de color blanc amb taques marronoses. Els ous són incubats pel mascle i la femella durant 2 setmanes; després neixen els pollets que abandonen el niu al cap d'unes 3-4 setmanes. Hàbitat: Viu en les zones habitades i en les terres cultivades que les envolten. Costums: Acostuma a moure's caminant i saltant pel terra de carrers i camins buscant menjar. Altres informacions: És un ocell sedentari. Un cop acabat el període de reproducció forma grans estols que es mouen pel damunt dels camps acabats de segar buscant aliment.

Cant So extret de Suoni & Canti degli uccelli d'Europa, cortesia d'Alberto Masi

La mallerenga carbonera

Nom científic: Parus major. Família: Pàrids. Descripció: Té el cap i el coll de color negre blavós amb les galtes blanques. El dors és gris verdós. Per sota és groguenc amb una ampla franja negra. Les ales són fosques amb els marges blaus i amb una franja blanca. El bec és negre i les potes de color gris blavós. Fa uns 14 cm de llarg. Alimentació: Menja insectes, llavors i fruits. Reproducció: Fa el niu amb molsa i pèls en forats d'arbres o de murs de pedra. La femella pon entre 8 i 12 ous blanquinosos amb taques marronoses i els incuba uns 13-14 dies. Pot fer 1-2 postes per any. Els pollets comencen a volar a les 3 setmanes. Hàbitat: Viu als boscos, en camps de fruiters i també als parcs i jardins de les ciutats. Costums: Li agrada penjar-se de les branques en postures acrobàtiques. Pel terra es mou àgilment. Quan vola ho fa de manera ondulada. Altres informacions: És un depredador de l'eruga de la processionària del pi. Viu a la major part del país.

Cant So extret de Suoni & Canti degli uccelli d'Europa, cortesia d'Alberto Masi

El raspinell

Nom científic: Certhia brachydactyla. Família: Certídids. Descripció: Ocell de color marronós, amb ratlles fosques i clares. Per sota és blanc grisós. Les ales tenen una franja blanca. El bec és llarg, fi i lleugerament corbat. Les celles són blanques. La cua és llisa i de color marronós. Té les plomes fortes i flexibles. L'ungla del dit posterior és llarga i li serveix per agafar-se bé. Fa uns 12-13 cm de llarg i pesa uns 10 g. Alimentació: Menja insectes que troba en l'escorça dels troncs dels arbres. Reproducció: Fa el niu amb herba, arrels, fragments d'escorces i plomes en forats de l'escorça dels troncs o entre les tiges de les heures que pugen pels troncs. La femella pon 5-6 ous blancs amb taques marronoses i els incuba dues setmanes. Els pollets comencen a volar 15 dies més tard. Pot fer dues postes cada any. Hàbitat: Viu als boscos, a les arbredes de ribera i també en parcs i jardins. Costums: Puja amb rapidesa pel tronc i les branques gruixudes dels arbres cercant menjar; la cua li serveix de suport. Segueix una trajectòria en espiral. No acostuma a baixar; es deixa anar i vola fins a un arbre del costat. Altres informacions: Pot viure uns 2-3 anys.

Cant So extret de Suoni & Canti degli uccelli d'Europa, cortesia d'Alberto Masi

La tórtora turca

Nom científic: Streptopelia decaocto. Família: Colúmbids. Descripció: Ocell d'uns 28 cm de llarg. És de color marró clar; el cap és marró rosat amb una taca negra amb el marge blanc a cada costat del coll. El bec és fosc i les potes vermelloses. La cua és marró amb les puntes fosques i unes taques blanques als costats. Alimentació: Menja llavors, brots i petits fruits. Reproducció: Construeix el niu amb branques dalt dels arbres i el folra amb materials suaus. La femella pon 2 ous blancs, que tant ella com el mascle incuben durant dues setmanes. Les cries són capaces de volar al cap de tres setmanes. Pot fer dues o tres postes per any, durant la primavera i l'estiu. Hàbitat: Viu en zones de cultius, als parcs de les ciutats i també prop de granges i cases aïllades. Costums: No fa migracions; és un ocell sedentari que sempre viu al mateix lloc. Altres informacions: La tórtora turca és un ocell força nou a Catalunya, ja que va venir de l'Europa oriental durant la segona meitat del segle XX. Actualment es troba en les zones litorals.

Cant So extret de Suoni & Canti degli uccelli d'Europa, cortesia d'Alberto Masi

La garsa

Nom científic: Pica pica. Família: Còrvids. Descripció: Ocell d'uns 46 cm de llarg, de plomatge blanc i negre, amb una llarga cua. Les plomes de les ales i de la cua agafen tonalitats blavoses i verdoses metal·litzades. El bec és fosc. Les potes també son fosques. Alimentació: Menja insectes, ratolins, sargantanes, ous d'altres ocells, llavors, restes d'animals morts i altres restes orgàniques dels abocadors. Reproducció: El mascle i la femella viuen junts tota la vida. Fan el niu amb fang i branquetes a la part superior dels arbres. La femella pon 5-6 ous de color gris verdós i els incuben durant uns 18 dies. Els pollets resten al niu durant 4 setmanes. Hàbitat: Viu en zones cultivades, als boscos i també en parcs i jardins de les ciutats. Costums: Vola en estols emetent el típic cant "xac-xac-xac". Altres informacions: Des de molt antic ha tingut la fama de guardar objectes brillants en els seus nius.

Cant So extret de Suoni & Canti degli uccelli d'Europa, cortesia d'Alberto Masi

El gafarró

Nom científic:	Serinus serinus.
Família:	Fringíl·lids.
Descripció:	Ocell d'uns 12 cm de llargada i uns 18 cm amb les ales obertes. Pesa uns 14 g. El mascle per sobre és de color groguenc amb ratlles marronoses; per sota té el pit groc i la panxa marró clar ratllat de més fosc. Una franja groga va des del front fins al clatell passant per damunt dels ulls. Les galtes són més fosques. El bec és grisós, curt i gruixut. Els ulls són foscos. La cua és fosca i acaba en forma de forquilla. Les potes són marronoses. La femella és menys groguenca i més ratllada.
Alimentació:	Menja llavors i brots tendres.
Reproducció:	Fa el niu amb herba seca, molsa, líquens i teranyines dalt dels arbres o arbustos; el folra amb plomes, llana i pèls. La femella pon 3-4 ous de color blanquinós o blavós amb punts marronosos i els incuba durant uns 13 dies. Els pollets comencen a volar al cap d'uns 15 dies. Fa 2-3 cries cada any.
Hàbitat:	Viu en parcs i jardins, camps d'arbres fruiters i arbredes.
Costums:	Camina fent salts. En època d'aparellament vola girant i planejant de manera ostentosa.
Altres informacions:	Viu uns 2-3 anys. No migra i resideix tot l'any a Catalunya.

Cant

So extret de Suoni & Canti degli uccelli d'Europa, cortesia d'Alberto Masi

El pit-roig

Nom científic: Erithacus rubecula. Família: Túrdits. Descripció: Ocell petit i arrodonit que fa uns 14 cm de llargada. És de color marronós per sobre i gris blanquinós per sota, amb una gran taca vermellosa ataronjada que li omple la car i part del pit. El mascle i la femella tenen la mateixa coloració, però els joves són més marronosos i pigats, sense la taca vermellosa. Alimentació: Menja insectes, cucs de terra, fruits i restes d'aliments. Reproducció: Fa el niu en un forat d'un mur de pedres o d'un arbre. La femella pon dues vegades cada any entre 4 i 6 ous i els incuba uns 14 dies. Els pollets ja volen al cap de 2 setmanes. Hàbitat: Viu als boscos humits i també se'l pot veure pels horts i pels parcs i jardins de les ciutats. Costums: Camina i salta pel terra cercant menjar. Quan sent el perill aixeca la seva cua. Es deixa veure fàcilment durant l'hivern, ja que s'apropa molt als humans. El seu cant és variat. Altres informacions: Els adults acostumen a estar tot l'any en el mateix territori. Durant l'hivern arriben al nostre país pit-roigs que venen del centre i el nord d'Europa.

Cant So extret de Suoni & Canti degli uccelli d'Europa, cortesia d'Alberto Masi

l tallarol de garriga

Nom científic: Sylvia cantillans. Família: Sílvids. Descripció: Petit ocell que fa uns 12 cm de llarg. El mascle és de color gris cendra, amb una mena de bigoti de color blanc, el pit marronós rosat i la panxa blanquinosa; té un cercle vermellós que envolta l'ull. La femella és de color gris marronós, amb tonalitats groguenques i rosades al pit. La seva cua és llarga i l'aixeca cap amunt. Alimentació: Menja insectes, larves, aranyes i mores. Reproducció: Fa el niu amb herbes seques i fulles entre la vegetació arbustiva a poca alçada del terra. La femella pon 3-4 ous blanquinosos amb taques marronoses i els incuba entre 11 i 12 dies. Fa dues postes anuals. Hàbitat: Viu en zones amb abundància de matolls i en el sotabosc arbustiu de les pinedes i els alzinars. Costums: És un ocell difícil d'observar perquè s'amaga entre els arbustos; es fa evident quan canta en època d'aparellament. Altres informacions: Només el trobem al nostre país des del març fins a l'octubre. Hiverna a l'Àfrica, al sud del Sahara.

Cant So extret de Suoni & Canti degli uccelli d'Europa, cortesia d'Alberto Masi